No volem un nou rei!

L'abdicació de Juan Carlos I i el nomenament de Felipe VI no és casual, ja que es dóna enmig d'una profunda crisi de legitimitat de la institució monàrquica, del procés independentista català, d'una profunda crisi de l'Estat de les autonomies, de la crisi del bipartidisme espanyol i una profunda crisi social i del sistema. Davant d'aquest intent de reestructuració per part de l'Estat espanyol, cal empènyer amb més força que mai cap a la ruptura democràtica amb la monarquia i amb l'estat.

Davant d'aquest intent d'iniciar amb la coronació de Felipe VI de Borbón una segona transició cal que els recordem que les catalanes i els catalans no tenim rei ni el volem, que les catalanes i els catalans volem decidir el nostre futur en pau i llibertat per avançar cap a la independència, i per últim que n'estem fartes dels lladres, xoriços, corruptes i paràsits que s'engreixen amb el sistema. Per tot això seguirem lluitant i treballant des del carrer i les institucions fins enderrocar l'Antic Règim i construir una República Catalana Independent al servei de les classes populars, de la majoria, al servei del 99%.

l'Ajuntament de Palau forma part de l'Associació de Municipis per la Independència, d'una Vila que ha manifestat a través del Ple el compromís amb la Declaració de Sobirania i el dret a decidir del Poble Català.

Un poble que es declara sobirà no pot acceptar delegar la seva sobirania en un clan familiar, si vol mantenir íntegra la seva llibertat només pot sotmetre-la al principi democràtic de la Sobirania Popular. Un poble com els Països Catalans, a qui van ser arrencats els Drets i Llibertats a sang i foc per la dinastia Borbònica, amb la força de les armes i el dret de conquesta no pot fer altre cosa que oposar-se radicalment a la proclamació de Felipe VI de Borbón com a monarca.

Un poble que es declara democràtic al Segle XXI no pot continuar sotmès a les regnes d'una monarquia, d'un règim hereditari on el dret s'exerceix per successió familiar. Menys encara d'un règim instaurat per la dictadura franquista. Un pacte entre elits que perpetuava més enllà del franquisme el poder polític, econòmic, militar i financer d'unes poques famílies que amb aquesta operació d'estètica continuaven repartint-se el tall més gros del pastís creant un nou sistema de Monarquia Parlamentària i la nova Constitució Democràtica Burgesa a canvi de la seva parcel·la de poder i impunitat.

Una constitució moribunda que totes aquelles que tenim menys de 54 anys no vam votar, senzillament perquè érem menors d'edat, una norma imposada que regula a dia d'avui els nostres limitats drets i llibertats.

Des de l'abdicació de Juan Carlos la preocupació de la casta política ha estat legislar per mantenir la seva impunitat davant la justícia, legislant per mantenir la inviolabilitat encara que sigui atorgant al monarca jubilat l'estatus d'aforat. Un pacte entre la Casa Reial i els partits de l'Antic Règim per trobar un pretext que posi fi a les imputacions i condemnes que s'estan produint amb centenars de casos de corrupció oberts arreu de l'estat.

Les forces de l'Antic Règim, els partits polítics de la transició, han tornat a pactar. Les unes PP i PSOE i aquella que confon degeneració amb regeneració, UpyD, de forma activa i desacomplexada, les altres CiU i PNB a través del seu silenci còmplice, de la seva absència/abstenció del qui calla atorga, d'aquell que convençut que guanyi qui guanyi tindrà plat a taula.

Davant d'aquest intent d'iniciar amb la coronació de Felipe VI de Borbón una segona transició cal que els recordem que les catalanes i els catalans no tenim rei ni el volem, que les catalanes i els catalans volem decidir el nostre futur en pau i llibertat per avançar cap a la independència, i per últim que n'estem fartes dels lladres, xoriços, corruptes i paràsits que s'engreixen amb el sistema. Per tot això seguirem lluitant i treballant des del carrer i les institucions fins enderrocar l'Antic Règim i construir una República Catalana Independent al servei de les classes populars, de la majoria, al servei del 99%.